Ja són les vuit
Al rellotge del campanar.
Ja són les vuit
D’aquesta llarga tarda d’hivern.
Ja són les vuit
I en el meu cor
Tot s’ha tornat fosc.
Sento les campanes
Cantar en la llunyania.
Sento que ja no hi ets,
Perquè els meus braços
Ja no t’abracen.
Sento aquesta buidor
Que m’ofega l’ànima.
No sento el teu riure,
Les teves cançons de mitja tarda,
Les teves paraules tendres
Mentre m’abraçaves.
Sempre que puc
Torno en el temps,
Per poder tornar a viure
Tots aquells moments.
I ara,
Ja no et tinc
Ni et tornaré a tenir a prop;
Explicant-me històries d’amor,
Contes de fades
De cavallers i de pirates.
I ara,
Des de la maduresa
Et vull dir,
Iaia estimada,
Que sempre et duré arrelada
A la meva ànima.
Betty Anne Waters
Fa 12 anys
Molt maca Ruth.
ResponEliminaAhora tienes que empezar a apuntarte a directorios y dentro de poco saldrás en Google.
Si visitas mi blog y te gusta algo de lo que yo tengo sólo tienes que pinchar en el enlace y podrás ponerte en tu blog uno igual, te recomiendo el Feedjit, así sabrás la gente que te visita y desde donde, y tambien colócate un contador de visitas.